El primer automòbil matriculat en la ciutat, un Panhard, un esdeveniment que va tenir lloc el 19 d'agost de 1907. Per aquell temps, el parc automobilístic movia a riure: tot just havia unes 40 actuacions a Madrid -en mans principalment de personalitats de l'aristocràcia-, i no arribaven a 25 a Barcelona -on els propietaris eren representants de l'alta burgesia catalana. Comprar un cotxe costava llavors entre 6.000 i 15.000 pessetes, manteniment a part, i el sou mig era de 4 pessetes diàries.

Joan Peiró i Belis

Joan Peiró i Belis, nat el 18 de febrer de 1887 en el barri obrer de Sants (Barcelona) i afusellat per les autoritats franquistes el 24 de juliol de 1942 a Paterna. Fou ministre d'Indústria durant la II República.

Als 8 anys començà a treballar en una fàbrica de vidre barcelonina i no va aprendre a llegir i a escriure fins als 22. Va seguir treballant en el sector del vidre, i juntament altres companys fundà la Cooperativa del Vidre de Mataró, que mai abandonaria. El 1907 es va casar amb Mercè Olives, obrera tèxtil, amb la que va tenir 3 fills (Joan, Josep i Lliberto) i 4 filles (Aurora, Aurèlia, Guillermina i Mercè).
Militància sindical:Durant els anys vint va patir la repressió desencadenada per l'estat i la patronal en contra el moviment obrer. L'any 1920 va sofrir dos atemptats i fou detingut i empresonat a Sòria i a Vitòria.
República i Guerra Civil:L'any 1930 va signar el manifest de "Inteligència Republicana" i va rebre nombroses crítiques internes que el van portar a retirar la seva signatura. Va seguir defensant les federacions d'indústria fins que en el congrés de la CNT del 1931 a Madrid va aconseguir un recolzament massiu davant les tesis faïstes. En aquest mateix congrés va recolzar la ponència sobre la «Posició de la CNT envers les Corts Constituents» en la que es defensava que la proclamació de la República podria suposar un avanç per la classe treballadora. Aquesta ponència fou aprovada amb algunes modificacions malgrat la oposició dels sectors faïstes que veien en aquesta un recolzament a la maquinària política burgesa.
El maig de 1942 el fiscal va formular les acusacions, un mes més tard li fou assignat el defensor militar d'ofici i el 21 de juliol fou pronunciada la sentencia de mort. Tres dies més tard seria afusellat amb sis cenetistes més en el camp de tir de Paterna, tot cridant: "¡Soldados! ¡Esta es la justicia de Franco!".

Dijous 13 d’agost de 1931: El Govern aprova la concessió de 60.000 pts a la Companyia del Baix Empordà per pagar els sous dels empleats del tramvia, que fa tres setmanes que estan en vaga.
Dissabte 26 de març de 1933: Una comissió d’alcaldes i el diputat del parlament de Catalunya senyor Fàbregas es personà al Departament de Treball i Obres Públiques exposant que la decadència que pateix el Tramvia és d’ordre intern de la Companyia i no pas per causes de la crisi industrial i comercial de la comarca.
Divendres 1 de Desembre de 1933: El Govern concedeix 35.000 pts per al pagament dels salaris enrederits als empleats i obrers del ferrocarril de Flaçà a Palamós. També ha destinat al servei de la línia quatre automotors, un locomotor dièsel i tot el necessari per a renovar deu kilòmetres de via. El senyor Prunés considera que aquest valuós auxili del govern servirà per a rellançar econòmicament el servei que es troba en una situació tan crítica.