FRANCESC MACIÀ (1859-1933)

(Vilanova i la Geltrú, 1859 - Barcelona, 1933)

Primer president de la Generalitat durant la II República Espanyola.

Joventut i ingrés a l'exèrcit

Nascut a la Rambla de Sant Josep, a Vilanova i la Geltrú ^[1], Francesc Macià va ser el segon de set fills. Poc després que son pare morís, tenint ell 16 anys va ingressar a l'Acadèmia militar de Guadalajara per unir-se al cos d'enginyers de l'Exèrcit espanyol.^[1] El 1887 el van destinar a Lleida, on coneixeria a la que un any després seria la seva esposa, Eugènia Lamarca, amb qui va tenir tres fills.^[1] A l'Exèrcit espanyol, Macià va arribar a assolir el rang de tinent-coronel.

Els Fets del ¡Cu-Cut!

El 1905 militars espanyols, en represàlia a una vinyeta gràfica d'una revista d'humor setmanal anomenada ¡Cu-Cut!, ataquen i destrueixen la redacció de la revista, que era també la del diari La Veu de Catalunya. Després de condemnar l'atac d'alguns [[oficials espanyols]] a la redacció dels periòdics, Macià es va veure obligat a abandonar l'exèrcit, en lloc de claudicar i assolir la graduació de coronel.

Els Fets de Prats de Molló

El 1926 va intentar una acció armada contra la dictadura de Miguel Primo de Rivera, des de Prats de Molló, a la Catalunya Nord (Fets de Prats de Molló). Entre 50 i 100 mercenaris italians, provinents en la seva majoria de la legió garibaldina que lluità a la legió estrangera francesa durant la Primera Guerra Mundial i exiliats a França, van ser contractats per Macià per portar a terme l'acció.^[2] Aquest intent d'insurrecció armada d'Estat Català va ser avortat per la gendarmeria francesa, però va fer que Macià guanyés molta popularitat a Catalunya. La gendarmeria va poder avortar la situació gràcies a l'ajut de Ricciotti Garibaldi, espia de l'Itàlia Feixista i nét de Giuseppe Garibaldi. ^[2]

Exiliat novament, viu a Bèlgica i a l'Argentina. Més tard, a l'Havana, i amb la col·laboració de Conangla i Fontanilles, funda el Partit Separatista Revolucionari de Catalunya del qual en fou president i aprova la constitució d'una futura República Catalana entre setembre i octubre del 1928.

Caiguda la dictadura del general Primo de Rivera, Macià retornà a Catalunya finalment el 22 de febrer de 1931 i, amb Estat Català, s'incorpora a Esquerra Republicana de Catalunya, dins del qual la seva organització gaudiria d'autonomia interna.