Realització i correcció oral dels exercicis 2.39-2.43
Resposta al 2.44:
Reduïr la jornada laboral
Millorar les condicions higièniques de les fàbriques
Aconseguir un dia de festa a la setmana o al llarg de l'any
Augmentar salaris
Millorar el sou de les treballadores
Prohibició del treball infantil
Aconseguir seguretat en el treball en cas de malatia
Lluitar contra l'atur provocat per les màquines
Exigir el dret d'associar-se en sindicats
IMPORTANT: PROVA DEL TEMA 2 el proper dilluns 26 (qui no pugui la farà divendres 30)
dijous, 15 d’octubre del 2009
FRANCESC MACIÀ (1859-1933)
(Vilanova i la Geltrú, 1859 - Barcelona, 1933)
Primer president de la Generalitat durant la II República Espanyola.
Joventut i ingrés a l'exèrcit
Nascut a la Rambla de Sant Josep, a Vilanova i la Geltrú[1], Francesc Macià va ser el segon de set fills. Poc després que son pare morís, tenint ell 16 anys va ingressar a l'Acadèmia militar de Guadalajara per unir-se al cos d'enginyers de l'Exèrcit espanyol.[1] El 1887 el van destinar a Lleida, on coneixeria a la que un any després seria la seva esposa, Eugènia Lamarca, amb qui va tenir tres fills.[1] A l'Exèrcit espanyol, Macià va arribar a assolir el rang de tinent-coronel.
El 1905 militars espanyols, en represàlia a una vinyeta gràfica d'una revista d'humor setmanal anomenada ¡Cu-Cut!, ataquen i destrueixen la redacció de la revista, que era també la del diari La Veu de Catalunya. Després de condemnar l'atac d'alguns [[oficials espanyols]] a la redacció dels periòdics, Macià es va veure obligat a abandonar l'exèrcit, en lloc de claudicar i assolir la graduació de coronel.
Caiguda la dictadura del general Primo de Rivera, Macià retornà a Catalunya finalment el 22 de febrer de 1931 i, amb Estat Català, s'incorpora a Esquerra Republicana de Catalunya, dins del qual la seva organització gaudiria d'autonomia interna.
